BARRAQUES

Barraca den Biel Pons "s´Espanto" Camí de Sa Forana Sant Climent. Diàmetre de base exteriot 11.50 m. Alçada exterior 6.70 m. Diàmetre cimal 2.50 m. Alçada interior 5.40 m. Base interio 6.20 m.Amplada cercle base 2.60 m (Profuntitat del portal). Predreny barraca acabada, 480 tones. Una obre d´art feta per un mestre.

Barraca de s´Espanto

Tudunell

Morella Nou

Publicat en el diari Menorca 9.5.2012

TOPONÍMIA DE MENORCA

  Avui i aprofitant haver gaudit d’una excursió guiada per  en Xavi Gomila per un “lloc” de Menorca. He cregut important reflexionar sobre la importància dels topònims a partir dels testimonis de pagesos menorquins. Recull de noms de tanques que recull en Xavi, a través d’entrevistes a pagesos i missatges, que antany, es dedicaven al cultiu i ramaderia per llocs escampats arreu de sa nostre Illa. Una tasca englobada dins el projecte “Nomenclàtor de toponímia de Menorca”, que es du a terme a instancies del Institut Menorquí (IME), amb l’instancio de salvaguardar, tota aquesta riquesa de vocabulari i noms de tanques, que han anat passant de generació a generació per transmissió oral i, que anar-se abandonat el com s´eta apunt de perdre.

  En Xavi explicà com funcionaven els llocs anys enrere, amb sintema “d’amitgers”; el que vol dirs que les despeses i tretes dels lloc eren amitges amb el propietari, o sigui es repartien a meitat i meitat. Els llocs parcel·lats per tanques enarcades per la nostre típica paret seca, estaven dividit amb tres sementers. El cultiu era rotatiu, el sembrat de la temporada, el del rostoll corresponent a l’anyada anterior, i el  de “guaret” en repòs que es llaurava, per sembrar el proper anyada. Així sempre hi havia un sementer sembrat, un de pastute per el bestiar i un en repòs... Les tanques estàven classificades per noms i quan el lloc passava de pares a fills o a un altre pagès, els comunicaven els noms de manera oral. Quan el camp mica en mica s´ha anat abandonat, s’ha el perill de que tot aquest patrimoni immaterial es perdi. D’aquí aquest treball per recuperar aquest topònims a fi de que no es perdin i puguin ser coneguts per les generacions venidores

  L’itinerari de l’excursió va transcórrer per el lloc de Morella Nou, on varem poder apreciar l’exterior de la  típica casa de pagès, amb el forn de coure pa adossat, una cotxeria, un “excusat” a dosat a la part de llevant i una cisterna. Ben a prop de ses cases, es” bouer” i ses estables per es bestiar i s’era de batre.

  Desprès varem arribar fins a sa mateixa Cala de Morella Nou tot contemplant les tanques sembrades de civada verda i ben granada  i ordi ben espigant, que en contrast amb la verdor de les mates, donen al paisatge un caire paradisíac. Mentrestant en Xavi ens nomenà els noms d’algunes tanques com es pla de ses Egües, sa serra des Gall, sa tanca de s´Era etc.

  El que vàrem constatatar però, és el deteriorament de les cases de pagès, els bouers i els estables, fet que passa a molts llocs de Menorca, perquè s’han abandonat i ja no hi viu ningú. Estaria bé que així com es recupera aquest patrimoni toponòmic, es recuperés aquesta arquitectura rural de cases de pagès, bouers i estables, tan típiques de Menorca. Que a part ser patrimonis privats, poden ser considerats també, com patrimoni cultural dels menorquins. A la vegada també, la paret seca que demarca tant bellament, les tanques i les mitgeres amb els llocs veïns, l’arriem de recuperar i el camp tindria un altre imatge.

  Agrair a l´Equip d’educació i interpretació ambienta. Parc Natural de s´Albufera des Grau, per promoure i coordinar aquestes activitats, orientades a defensar i conservar les nostres tradicions, la nostre cultura popular, tot allò que és de ca nostra.

                                                                               Toni Olives

FOTOS MORELLA NOU

Sa Cudia Cremada

Aljub

So na Caçana

Riquesa arqueològica

   Aprofitant que m’agrada caminar, darrerament estic visitant jaciments arqueològics i es amb aquestes visites que un s´anadona, de la gran riquesa que tenim amb aquest patrimoni tan nostre. Un patrimoni que hem d’estimar i cuidar i emprar-lo perquè no, com una de les alternatives per desestasionalitzar  i allargar la temporada turistica a Menorca. Les visites als jaciments arqueològics es poden organitza durant qualsevol època de l’any. Aprofitem idò...!

POU

POU

  Els pous abunden arreu dels “llocs” de Menorca, elements importants en el camp rural per el reg i abeurar el bestiar. Les característiques geomorfològiques, i la profunditat on es troba l’aigua dels aqüífers, fa que uns tinguin més o menys profunditat i caudal. Els de menys profunditat s´estreu l’aigua amb corda i poal amb una curriola o politja.

BARRACA

BARRACA

  La tradició i art de fer paret seca a Menorca, suposo es remunta a molts anys enrere i, admiro certes construccions com les barraques, presents a molts “llocs” de Menorca, sobre tot a la part de ponent. Son construccions de planta circular de pedra en sec, per superposició de diferents cossos o vetes de pedreny, que a mesura que es va pujant, s’estreny el diàmetre, adquirint una forma piramidal esglaonada. Algunes barraques de Menorca tenen fins a set o vuit esglaons o cercles. Per la part interior estan acabades amb una falsa volta amb filades de pedres ben encaixades.

  La finalitat d’aquestes barraques era i és encara avui en alguns “llocs” protegir el bestiar de cabestre, vaques, bèns o pocs, de la pluja o el fred de l´hivern i del sol durant la temporada d´esti d’estiu. Les de bèns i pocs son les de dimensions més petites.

Ca na Xini

  Ca na Xini, - Sant Patrici-  terme de Ferreries, és un palacete que es va construir a finals de 1919 per encàrrec de Dom Fernando Vives Escudero. En morir en 1947, la seva companya Virginia López, o Xini, com li deien a Ferreries, va intentar sense gaire èxit, mantenir la bellesa de l’entorn. Renovat en el any 2005 i convertit en un hotel rural que destaca per la bellesa de l’entorn natural, on hi ha una plantació de vinya i d’oliveres.

  Sant Patrici te una bona anomenada pels seu formatges artesans, els seus vins i oli de producció apropia. Com també les estances del hotel, decorades a l’estil minimalista. Un lloc ideal per gaudir de traquil.litat en plena natura.

Ca na Xini: Sant Patrici

So na Caçana

Talaiòt més petit cap a l´oest de Trepucó

Talaiòt de Trepucó

Taula de Trepucó

De Curnia a Torellonet

TALAIOTS DE CURNIA

  Sortint de POIMA a s´altura des Matadero Municipal de Maó i per es Camí Vell de Sant Climent. Trobem a ma dreta es lloc de Curnia Nou. Una finca rústica on dins els terrenys de ma esquerra del camí hi damunt un roquissar, hi trobem un important jaciment arqueòlogic. Un talaiòt troncocònic de grans dimensions, que el caracteritza una gran escala a la part sud, una entrada just per davall de l’escala i un altre a la part est. Adossat al talaiòt restes de recintes o possibles habitatges.

  A pocs metres i tirant cap a l’est, hi trobem un talaiòt més petit que te les seves peculiaritats. És travessat per un corredor de banda a banda orientat cap el sud i, a la part oest s’hi troben dues grans cisternes excavades a la roca, així com restes del que seria una murada.

TALAIOT DE TORELLONET VELL

  Construït a l’edat de bronze és un dels més ben conservats que tenim a Menorca. El caracteritza un singular i bell portal amb llinda monolítica a la part superior. També hi trobem un sistema de recollida d’aigua, habitual en aquest tipus de jaciments. Pròxim a aquest talaiòt i com és habitual el d’altres, n’hi trobem un de més petit aixi com restes d’un poblat.

  Toni Olives

Macro

Talaiòt Torellonet Vell

Talaiòt i Taula de Trepucó

Primavera

Talaiòt de Curnia